Resposta del Pelargonium zonale a diferents condicions ambientals.

La llum és un factor ambiental que pot modular la resposta de la planta al seu desenvolupament. Sembla que la contaminació de l’atmosfera està portant a nivells decreixents en intensitat lumínica que reben les plantes. La llum com a element necessari en la realització de la fotosíntesi és clau per a la seva supervivència.

En aquest experiment volem avaluar l’afectació del canvi en les condicions lumíniques sobre el creixement d’una planta, el Pelargonium zonale. També es registren altres variables ambientals.

Hipòtesis: una disminució de la llum, a igualtat d’altres condicions ambientals, farà que la planta disminueixi la seva activitat fotosintètica. Això pot portar a una menor necessitat d’aigua per la planta i, llavors, a una disminució en l’evapotranspiració a nivell de fulla. La conseqüència seria un augment en la temperatura de la fulla. Una altra resposta esperable seria un augment en la superfície foliar en aquelles plantes que estiguin en un ambient més ombrívol per tal de compensar la manca de llum.

OBJECTIUS:

  1. Avaluar la resposta del Pelargonium zonale a diferents ambients de llum.
  2. Interpretar les interrelacions entre diferents variables ambientals.
  3. Descriure les afectacions al creixement de la planta.

Dissenyar un experiment amb tres zones de llum per avaluar algunes variables ambientals amb l’ús dels aparells de la motxilla bioclimàtica i d’altre material que tenim a l’institut.

DESCRIPCIÓ:

Hem disposat 18 torretes de Pelargonium zonale en tres ambients de llum dins un hivernacle.

Ambient A: la pròpia de l’hivernacle.

Ambient B: a 2,5 m de la base de les torretes hem col·locat una capa de malla ombrívola.

Ambient C: a 2,5 m de la base de les torretes hem col·locat dues capes de malla ombrívola.

La malla era de plàstic i foradada.

En cada ambient, les torretes s’han disposat en parelles i segons tres línies paral·leles.

En cada torreta es van marcar dues fulles.

La torreta de l’esquerra de cadascuna de les parelles es va sotmetre a restricció de reg.

S’han registrat valors de: temperatura de fulla de cadascuna de les 36 fulles marcades, humitat relativa, temperatura ambient, radiació solar i llum entre cada dues torretes.

En cada registre de dades es feien tres passades. Es prenien, doncs, valors per triplicat per millorar la mitjana.

Cada dia es registraven 216 valors.

L’experiment es va fer durant tres setmanes. Els caps de setmana no es registraven dades. Va ser un total de 3240 dades.

L’alumnat es va organitzar en grups de tres per tal d’agafar les dades. No sempre qui prenia els mateixos valors era la mateixa persona de cada grup.

CONCLUSIONS

  1. S’ha trobat una gran variabilitat en els resultats de les diferents magnituds estudiades.
  2. La variable resposta Temperatura Fulla no ha estat tant diferenciadora entre els diferents ambients com era d’esperar. Una raó podria ser que, en el moment de la presa de dades, el Sol entrava des d’un costat de l’hivernacle.
  3. Aplicant la tècnica estadística ANOVA (Anàlisi de variància) a les diferents sèries de valors dels paràmetres estudiats no s’han trobat diferències significatives per a una probabilitat del 95%.
  4. S’ha registrat un augment en la Temperatura de la Fulla a mida que es mesurava de més llum a menys llum (d’ambient A a ambient C). La foscor disminueix l’activitat de la planta la qual cosa fa que hi hagi menys evapotranspiració i, per tant, la temperatura de la fulla augmenta. Per a les fulles de plantes amb restricció de reg no es va observar aquest augment.
  5. El valor (Temperatura Ambient – Temperatura Fulla), tant per a les plantes amb reg com per a les plantes amb estrès hídric, disminueix en passar de l’Ambient A, al B i al C. Es podria interpretar que la foscor dona lloc a un augment en la temperatura de la fulla i, llavors, per a un valor semblant de temperatura ambient la diferència entre les dues temperatures cada cop és més baixa.
  6. S’ha observat una disminució en els valors de radiació i de Temperatura Ambient en passar de l’Ambient A, al B i al C. Es podria explicar per la selecció de radiació que crea la malla, més importat en l’Ambient C en tenir doble capa.
  7. S’ha observat un augment en la superfície foliar en les plantes de l’ambient més ombrívol.

METODOLOGIA

Tres ambients. A, la llum de l’hivernacle. B, malla ombrívola d’una cap. C, malla ombrívola de doble capa.

En cada ambient 6 torretes disposades en parelles. En cada planta es van marcar dues fulles on es determinava la temperatura de la fulla.

Entre cada dues torretes es mesurava la llum amb el luxímetre, la radiació amb el piranòmetre, la humitat relativa amb l’higròmetre i la temperatura ambient amb el termòmetre (aquestes dues últimes variables mesurades amb el mateix aparell).

L’experiència es va fer durant 15 dies (3 setmanes)

Es van fer 3 grups de 5-6 persones. Cada grup hi va anar a mesurar un mínim de quatre vegades. Cada persona havia de saber la feina a realitzar.

A cada grup se li va donar uns paràmetres per tal de fer l’estudi a partir dels valors presos per tots els/les companys/es. Van elaborar uns gràfics temporals i van escriure unes interpretacions.

Van exposar oralment el treball realitzat.

Aquesta experiència és nova. Dins la unitat formativa però, Clima i microclima, es treballa la representació gràfica, les interpretacions i l’exposició oral.

Aquesta experiència ha permès a l’alumnat treballar amb aparells de mesura com ara l’higròmetre, el piranòmetre, el luxímetre i el termòmetre d’infrarojos la qual cosa els facilita l’aprenentatge de magnituds que es troben al seu voltant però que no acaben d’entendre.

Han pogut intervenir en totes les fases de l’experiment. Des de les hipòtesis, el disseny, la implementació, les mesures, el tractament de les dades, les interpretacions i conclusions, la comunicació oral i escrita de la feina feta.

Van fer una valoració molt positiva de l’experiència. Punts que van destacar: aprendre fent, la importància de que les mesures siguin fetes de la mateixa manera, la interrelació entre les variables, el treball en equip, el compliment o no de les hipòtesis plantejades.

ADRECES INTERNET

La infraestructura necessària la tenim a l’abast: hivernacle, torretes, plantes, aigua,…

L’alumnat s’encarrega de la recollida de dades dels sensors amb l’ajut del professor responsable.

En el següent vídeo podeu veure la fase de disseny, la fase d’implementació, els resultats i interpretacions i les conclusions del treball experimental portat a terme.

https://www.facebook.com/horticultura/publishing_tools/?section=VIDEOS&sort[0]=created_time_descending

https://www.facebook.com/horticultura/videos/666149990222301/